Una de les majors preocupacions sobre la teràpia en línia és si els i les terapeutes tenen l’oportunitat d’observar plenament el/la pacient. El to de veu, el llenguatge corporal i el comportament general proporcionen informació sobre el benestar de l’individu, i és normal pensar que en la teràpia en línea pugui ser més difícil de percebre-ho. Per això, moltes persones han expressat la seva preocupació sobre si la teràpia digital pot ser útil a les persones que participen en les sessions.
La pandèmia va forçar a la distància a moltíssimes (sinó a totes) relacions terapèutiques. I el resultat no va ser gaire diferent de quan es treballava presencialment. Però què diu concretament la ciència? La veritat és que apunta en la mateixa línia:
Una revisió de 17 estudis va concloure que la teràpia en línia per a la depressió pot ser més eficaç que l’assessorament presencial. Les persones participants estaven igualment satisfetes amb qualsevol dels dos tipus de teràpia, a l’hora que era més rendible per a elles que la teràpia presencial.
Una altra revisió bibliogràfica d’estudis relatius a la teràpia en línia va descobrir que aquesta condueix a una disminució important dels símptomes d’ansietat i depressió. La teràpia en línia també va ser significativament eficaç en el tractament del trastorn d’estrès posttraumàtic, el trastorn de pànic i la fòbia específica.
Una altra revisió bibliogràfica addicional de 14 estudis va descobrir que la teràpia en línia conduïa a una millora del 50% en els símptomes del trastorn de pànic, el trastorn d’ansietat social, el trastorn d’ansietat generalitzada, la depressió, el trastorn obsessiu-compulsiu, l’estrès i la fatiga crònica.
A més, en tots ells, la durada de les sessions de teràpia en línia va ser d’entre 8 i 15 setmanes, la qual cosa es considera un període curt de teràpia.
Així doncs, l’eficàcia de la teràpia en línia és palesa i, sempre que sigui una cosa amb la qual et sentis còmode, suposa una oportunitat que permet a més ser més econòmica, accessible i curta en el temps.