La síndrome de l’impostor/a, a grans trets, és un fenòmen psicològic que es caracteritza per una manca de seguretat personal i una falta de confiança en les capacitats pròpies, juntament amb una percepció interna que els èxits, assoliments o qualsevol cosa ben feta són fruit de la sort o de circumstàncies favorables, i no de l’esforç o del talent.
Aquesta sensació de dubte i inseguretat pot ser molt intensa i, en alguns casos, pot arribar a ser paralitzant per a les persones que la pateixen. Els estudis indiquen que les dones i les persones que pertanyen a grups minoritaris són més propenses a experimentar el síndrome de l’impostor/a, una realitat vinculada a la pressió social i les expectatives imposades tant des de fora com des d’un/a mateix/a.
Per identificar la síndrome de l’impostor/a, és important estar atent a alguns senyals emocionals: la por constant de no estar a l’alçada, la preocupació excessiva pel que pensin els altres i la tendència a subestimar els propis èxits poden ser indicacions importants. És important reconèixer aquestes emocions i entendre que, tot i que tothom experimenta inseguretats i dubtes, no significa que constantment haguem de desmerèixer els nostres èxits. Si hem aconseguit alguna cosa bona, part de responsabilitat hi tindrem, no?
Per superar el síndrome de l’impostor/a, és important treballar en la pròpia autoestima i confiança, així com en la capacitat d’acceptar i valorar els propis èxits. Si bé és bo reconèixer que hi ha factors que estan fora del nostre control que influeixien en els nostres èxits (perquè voler-ho controlar tot tampoc és una opció vàlida), és important entre entendre que qualsevol èxit és, efectivament, fruit tant de les les pròpies capacitats com la sort i les circumstàncies.