Cada dia som més les persones que sentim que tot s’accelera, que no hi ha temps per res, que els períodes d’estrès continuat s’allarguen, que les coses escapen del nostre control… En definitiva, en major o menor mesura, un sentiment d’ansietat. Fins quin punt podem dir que això és culpa dels temps en els que vivim i la societat en la que estem? O potser és cosa del nostre cercle de familiars i amics/gues? O potser és cosa de cadascú individualment? Bé, la realitat és que normalment és una mescla de tot junt. En aquest article et proporcionem diverses preguntes que et pots fer al respecte, que et poden ajudar a trobar el que necessites per a desfer aquest sentiment.

1. M’estic sobrepassant amb la feina?  De vegades la feina (on per feina també ens referim a estudis, o tasques de qualsevol mena) ens fa pensar que necessitem treballar a una certa intensitat, o amb una certa durada, per a triomfar i ser vàlids. I bona part de les vegades és així. Ara bé, no està de més preguntar-se si tot el que estàs fent és essencial, o si, altrament, algunes de les coses que fas provenen més aviat d’una autoexigència que et fa no sentir-te bé fins que no estigui tot exactament perfecte. Però la perfecció no dura, i costa molt de mantenir. Fins a quin punt això que et fa estar inquiet a les 8 del vespre serà rellevant per la teva vida d’aquí un mes? 

2. Com faig ús del meu temps lliure? Si et pregunto què és el que més t’estresssa, és bastant probable que em responguis que és la feina, els estudis, arribar a final de mes… A més d’això, t’has plantejat fins a quin punt contribueixes tu mateix/a a aquest estrès en el teu temps lliure? Què fas abans de dormir, en els àpats, en els caps de setmana, a les vacances…? Amb qui comparteixes el teu temps lliure? Potser utilitzes fins la més petita pausa per anar al lavabo per agafar el mòbil? Potser menges ràpid per no perdre temps? Potser sents la necessitat de marxar de viatge molt sovint? En el món accelerat en el que vivim, podem sotmetre’ns a estímuls constants: la tecnologia ens ensenya un món ple de colors i música en cada short de 15 segons; tenim a la nostra disposició milions de mems graciosos i sèries emocionants; podem assabentar-nos i indignar-nos amb totes les notícies que volguem… Si en la meva feina no paro en tot el dia, i a més omplo el meu temps lliure d’estímuls intensos, el còctel per l’ansietat està quasi garantitzat. Com puc parar aquesta espiral? Això ens porta a la següent pregunta.

3. Què em fa sentir bé de manera sostenible? Cada persona és diferent, és per això que aquest article busca donar preguntes més que respostes, però normalment el primer pas per construir l’harmonia és dir no a les coses que s’hi oposen. Potser si sentim ansietat per com d’accelerat és tot, el que més ens convé és parar. I sí, dedicar una estona a fer ioga, meditació, exercici… pot ser clau en això, però no servirà de res si queda reduït a una estona diària. Potser em convé deixar d’alimentar la roda d’estímuls a la que em sotmeto en tot moment? Com puc fer plans que realment em facin il·lusió i els valori? Com diferenciar-los dels plans que faig per seguir la roda d’estímuls? Quines coses puc afegir al meu dia a dia que realment em fan sentir bé?

4. Necessito parlar-ne? Hi ha una activitat amb un potencial increïble per a pair les nostres pors, preocupacions, inseguretats… i és parlar. És crucial envoltar-nos de persones boniques, amb les que puguem créixer conjuntament. A tots ens va bé no guardar-nos les coses només per a nosaltres mateixos/es, l’aïllament sol posar les coses més difícils.  Amb qui podria comentar la meva situació? Amb un amic, amb una familiar, amb una psicòloga? 

No hi ha cap fórmula per a desfer-se de l’ansietat, però sí que podem reorganitzar la manera com vivim per a permetre que l’ansietat deixi de ser la protagonista. Fer-nos preguntes sempre ens pot mostrar el camí per a viure d’una manera més plena, i aquest cas no és una excepció. Ànims!