Endinsant-nos en els reculls històrics de la psicologia, trobem un experiment que va agitar les aigües del coneixement científic fa gairebé un segle: l’experiment Little Albert del 1920, dut a terme pel Dr. John B. Watson i la seva ajudant Rosalie Rayner. A través d’aquesta història fascinant, prenem un viatge cap a les profunditats del condicionament i les seves repercussions en les nostres emocions.
El petit Albert, un nadó de només 9 mesos, va ser el subjecte d’aquest estudi. Era un nen que, al principi, no tenia por de res. Però els investigadors volien demostrar que podrien condicionar les seves respostes emocionals. Com ho van fer? Van presentar-li un ratolí blanc i, amb un martell i una barra de ferro, generaven un soroll estrident, sobtat i sorprenent cada vegada que l’Albert mirava el ratolí. Amb el temps, aquesta seqüència es repetia una i altra vegada.
El resultat va ser sorprenent. Albert, que inicialment no tenia por del ratolí, ara tremolava de por només de veure’l. Watson i Rayner havien aconseguit el primer dels objectius del seu experiment i van anar a buscar el segon. Se li van mostrar diferents animals de pèl i altres objectes inanimats com un abric de pell de foca i l’Albert va plorar davant de tots aquests estímuls.
Això revelava la notable capacitat del condicionament per modificar les nostres respostes emocionals. Les pors, els gustos, les coses que ens atreuen o ens repugnen… són tot fruit d’aprenentatges i condicionaments que patim al llarg de la nostra vida. L’experiment del petit Albert va obrir la porta de la comprensió psicològica, posant de manifest com l’entorn i els estímuls poden forjar les nostres pors i respostes emocionals.
Actualment, val a dir, experiments d’aquest tipus són inimaginables. L’ètica experimental impedeix causar aquest tipus de traumes o condicionaments ales persones, ja no parlem dels infants, però en una determinada època d’expansió del coneixement científic, aquest capítol de la història de la psicologia va servir per posar patent com les experiències i els estímuls poden moldre les nostres emocions, oferint una visió profunda i duradora dels secrets que guarden les nostres ments.