Alguna vegada has anat a algun lloc amb una taca, alguna cosa al cabell o has viscut una situació que t’hagi fet sentir avergonyit/da i creus que tothom ho va veure? que tothom et mirava? Si és així, has experimentat l’intrigant fenomen psicològic conegut com l'”Efecte Spotlight”. És aquesta incòmoda sensació de ser el protagonista involuntari en un escenari social. Però, què hi ha de veritat en aquesta impressió?
L’Efecte Spotlight es basa en la tendència que tots tenim a sobrevalorar la nostra importància i pensar que som el centre d’atenció, quan la realitat és molt diferent. De fet, la majoria de les persones estan més centrades en sí mateixes i en les seves pròpies preocupacions que a observar-te a tu.
Per a posar a prova aquest fenomen, els psicòlegs Thomas Gilovich i Kenneth Savitsky van realitzar un experiment en la Universitat de Cornell l’any 2000. Els van demanar a un grup d’estudiants que van anar a classe usant samarretes amb imatges rares i incòmodes. La seva tasca, a part de passejar-se fent una mica el ridícul, era apuntar quantes persones creien que s’havien adonat de la imatge en les seves samarretes. El resultat va ser sorprenent: la majoria dels estudiants van sobreestimar en gran manera la quantitat de persones que els havien observat i jutjat. Els estudiants van apuntar que prop del 80 % de les persones s’havien adonat de la situació, mentre que en preguntar a la classe solament un 15 % s’havien adonat de la “raresa” en les samarretes. Aquest experiment va il·lustrar perfectament com l’Efecte Spotlight pot distorsionar la nostra percepció de l’atenció que els altres ens presten en situacions socials.
I per què passa això? Bé, la veritat és que a tots ens preocupa el que els altres pensin de nosaltres, i aquesta preocupació pot portar-nos a pensar que estem sota un reflector constant. Però la pròxima vegada que sentis que totes les mirades es concentren en tu, recorda aquest experiment. La probabilitat que tothom estigui pendent de tu és molt de menor del que imagines.